El Palau Olímpic presentava avui la millor entrada dels darrers anys. A la mitja part, l´Oriol ha fet la seva visita ritual a en Xavier, a la zona de premsa des d´on radia el partit per a la RCB. Li ha portat un full que ha imprès de l´ebay: ja es venen samarretes del Portland amb el nom d´en Rudy. El 5 de la Penya serà l´any que ve el nostre “americanu” particular. El més famós des dels temps d´en Roca i Pi.
Arxivat a Badalona | Cap Comentari »
No arribem a l´extrem de la foto de Dehli que acompanya aquest post, però sovint pel carrer constates que a Badalona, amb el tema del cablejat aeri hi ha molta, molta feina. De totes formes avui vull fer esment d´un parell de situacions que hi tenen a veure tangencialment.
La primera és de fa anys. Un cable d´un gruix important travessava en diagonal la Plaça de la Vila de Badalona. De fet, comunicava l´edifici central de l´Ajuntament amb les oficines municipals del Peix, a la Riera Martí Pujol, passant pel carrer de Mar, Soledat i Arnús. Els coloms se´l van fer seu des d´un principi. Devia tenir un diàmetre ergonòmicament preparat per sustentar aquelles aus. Tant se´l van fer seu que van aconseguir deixar dibuixat el seu perfil al paviment de la plaça a base de defecar des d´aquell pedestal. Era arriscadíssim mantenir una conversa distesa a la zona. Recordo que per uns mesos el problema va remetre gràcies a un producte que en Joan Walter va vendre a la Casa Gran i que va oferir resultats força positius. Després, amb el temps, l´efecte va anar-se perdent i els coloms van tornar. El cable va quedar en desús amb els avenços informàtics de finals dels 90 i molts mesos després d´haver estat seccionat a punta i punta, algú, amb bon criteri, va considerar que ja es podia retirar.
La segona és actual. Un efecte òptic que m´agrada es produeix mentre avances caminant pel carrer de Sant Pere i t´apropes al carrer de Mar. Uns cables que travessen el carrer queden sobreposats a la façana “pochimolineriana” de can Figueras, que actua com a teló de fons. Aquella façana, feta amb una planxa d´ondulacions horitzontals fa que els cables en qüestió apareguin i desapareguin misteriosament.
Arxivat a Badalona | Cap Comentari »
La mateixa setmana en què ha aconseguit, -via Baltasar-, posar-se en contra la gent del territori pel tema de l´aigua, ara vol guanyar amics entre la gent del vi. És un crac. Mireu amb quin tacte contesta la pregunta sobre el cava o amb quin rigor contesta la de la situació actual de la gastronomia al país. Això sortia ahir a La Vanguardia, per sort en una d´aquelles pàgines que sembla que es facin per a no ser llegides…
Arxivat a Altres | Cap Comentari »
Així com les empreses s´estan esforçant a superar esquemes tradicionals i comencen a integrar, en el moment de les preses de decisions, no només el cost econòmic, sinó també el cost ambiental, (residus, emissions, etc…), així nosaltres hem d´aprendre a prendre decisions integrant no només l’imprescindible cost electoral, sinó també el cost en dignitat, (més intangible però letal a mig termini).
Arxivat a Altres | Cap Comentari »
El dia 16 de març, diumenge, he passejat per Aigües Mortes, a la Camarga francesa. L´instint m´ha fet entrar a un col.legi electoral de la vila, (2ª volta de les municipals) i he descobert un parell de coses que m´han agradat: la primera, la discreció dels interventors i apoderats de les diferents forces polítiques, (discreció que es dóna la mà amb una mínima cartelleria al carrer). Els representants polítics fan goig: cap enganxina, cap carpetassa, cap supercredencial a la solapa. I distància. Un respecte escrupulós a l´espai vital del votant. Hom s´acosta a la taula on hi ha les paperetes i ningú està més a prop de 5 metres. En definitiva, just el contrari del què passa a casa nostra, on alguns “comitès de benvinguda”, que semblen arbres de nadal de tant decorats com van, acomboien els votants en molts col.legis i no els abandonen fins que ja en surten.
La segona, les paperetes, que incorporen una minimíssima, -però interessant-, informació de cadascun dels candidats que integren les llistes: l´edat, la professió, algun càrrec, … En unes eleccions locals em sembla una mesura interessant.
Arxivat a Altres | Cap Comentari »
Pàgina 84, Llei segona: “A les set del vespre sortiràs de casa i te n´aniràs a la plaça de la vila -hivern i primavera- o a la Rambla -estiu i tardor - i saludaràs els teus amics i t´enamoraràs i festejaràs, tot donant tombs per la plaça o la Rambla, i després hi portaràs, un cop casat, les criatures, fins que elles ja seran prou grans per a anar-hi soles, llavors podràs quedar-te a casa i elles continuaran donant voltes per tu”. Revisitar la Betúlia de Maria Aurèlia Campmany, de fa més de 50 anys, et permet entendre la genètica de molts badalonins.
Arxivat a Badalona | Cap Comentari »
A Badalona aquesta setmana el quart poder té un nom: Jordi Gonzalo. Ell tot solet ha organitzat un sarau que ha deixat en evidència a administracions, polítics i grans mitjans de comunicació. Quan se li ha acabat el capítol dels drets laborals dels músics, ha tret del calaix un tema antic, ha posat la fuita d´aigua de la canonada d´Aigües Ter-Llobregat sobre la taula i … tothom a córrer. L´afer ha près una dimensió que ha obligat a l´Agència Catalana de l´Aigua a anunciar una inversió de 750.000 € per reaprofitar l´aigua de les fuites. Això és poder. Sí, senyor!
Arxivat a Badalona | Cap Comentari »
Déu, -que és just-, m´ha permès seure al costat de l´Antoni Barbarà el dia que els diaris anuncien l´adéu de Fidel Castro. Cap mostra de debilitat ideològica es percep en el seu rostre. L´embargament nordamericà és la justificació de tot plegat: de la falta de llibertats personals, de la falta de democràcia, de la misèria i de la gana. Ell n´hi diu dignitat però hi ha hagut molts cubans que han hagut de ser dignes per decret durant 49 anys.
Arxivat a Altres | Cap Comentari »
L´estat espanyol no reconeixerà el Kosovo, de moment. Hi ha al.lèrgia, a Espanya, a tot allò que soni a autodeterminació. Els posa nerviosos, senzillament. Normal.
Arxivat a Altres | Cap Comentari »
L´oferta es publicita a l´aparador de l´òptica del carrer de mar que va foragitar en Jaume Oliveras del seu observatori privilegiat, (compensant-lo, això sí, amb tot el temps del món): pots fer-te un segon parell d´ulleres graduades de franc. Això sí, l’oferta s´acaba el 31 de juli. Tal com sona. I del juli al decembre. Una pancarta sobreviu penjada a l´autopista, just sobre l´avinguda de President Companys. Ens anuncia la Fira de Nadal que es celebra el mes de decembre. És una mostra del respecte que tenim per la llengua. A partir d´aquí, tot suma. Primer et trobes la Guàrdia Urbana fent advertiments als conductors, per la megafonia del cotxe-artefacte que ha entrat en funcionament, directament en la llengua imperial. Després truques a la seu del Districte 1 i et contesten “oficina del distrito, dígame?”. Finalment passes per la Plaça de la Vila i sents com “queda inaugurado el festival de magia Li Chang“. Segurament són menudeses, però menys mal que la Plataforma per la Llengua avui ha encartat en algun diari, el manual “Què faig si…?” amb suggeriments per afrontar situacions quotidianes pel que fa a l´ús del català. Se´ns gira feina.
Arxivat a Badalona | Cap Comentari »
