Trobar la gent, trobar el lloc, trobar el dia, trobar el text, trobar el to, trobar la mesura. Tot això havíem de trobar els qui ens proposavem fer una presentació digna del Pacte Local pel Dret a Decidir. I a fe que ho vem aconseguir, ahir.
Cert, clar i breu. Així em va semblar l’acte.
Cert perquè respirava autenticitat, comoditat dels assistents, comunió entre gent molt diversa. Dir que la ciutat es va retrobar seria sens dubte pretensiós i injust, però afirmo que vaig notar un aire de canvi de rasant, un punt d’inflexió, un vinga va! que feia molt temps que no vivia a Badalona. Aquella il.lusió de projecte compartit, de lideratges amables i raonables, de confiança en el col.lectiu. Aquell fil conductor que cus les millors pàgines, les millors experiències, les millors característiques de la ciutat. Ni impostures, ni eslògans prefabricats.
Clar perquè emetia pocs missatges i molt entenedors: democràcia, participació, comunitat, integració, cohesió, país.
I breu, sí. Esperàvem que durés una hora i amb quaranta minuts en vem tenir prou. Potser per això que us deia, perquè el missatge era molt clar, quasi obvi. Potser perquè cap dels intervinents va perdre ni un segon en improperis, acusacions o insults. Potser perquè la passió que van posar en Marcel Mauri i la Maite Arqué en els seus discursos va comprimir perfectament les idees força que emetien. O breu, potser, perquè amb poca estona vem carregar bateries i vem entendre que havíem d’anar per feina, que n’hi ha molta!
Hospitabulis 