L’alternativa a un govern dèbil del PP a la ciutat només pot bastir-se des d’un canvi de paradigma: la casa gran ja no és la casa dels socialistes.
Aquesta és la clau. Aquesta i lògicament l’elaboració sintètica d’una proposta programàtica que ordeni prioritats de ciutat, blindi el govern dels atacs de l’oposició i visualitzi canvis actitudinals. El darrer mandat ha estat un bon mandat en moltíssims aspectes. En Serra i en Falcó així ens ho han venut, també. I el suport a l’equip de govern, 13, continua sent superior al del guanyador solitari, 11.
La casa gran ja no és la casa dels socialistes. Aquest és el tema. És la casa de tots els regidors, i tots i cadascun d’ells tenen legitimitat per fer discurs, per fer política, per defensar la seva visió de la ciutat. Prou prepotència, prou displicència, prou intervencionisme, prou sectarisme, sisplau. El discurs del PSC s’aguanta, les formes d’aplicar-lo grinyolen per tot arreu fins arribar a la contradicció flagrant. Fins arribar a l’avorriment. Han arribat a veure normals coses i actituds pròpies de règims caciquils. Atacar això i atacar-ho en 15 dies és el camí. L’únic camí. I fer-ho creïble. La fórmula d’alcalde convergent els 2 primers anys se’m presenta, de moment, com la millor per demostrar que va de debò.
M’agradaria, doncs, saber què en pensen els socialistes. Respecto el silenci dels primers dies del dol, però ara ja han de reaccionar. Potser el cap de setmana. Del carrer Nicaragua ja no arriben consignes, -estan fosos-, i això els dóna capacitat de moviment. L’equip de regidors socialistes és prou renovat i això els ha de donar empenta. El seu líder local ja ha demostrat ser un bon gestor i això els ha de donar confiança.
Resten 15 dies. Tic, tac, tic, tac.
[…] D’Hospitabulis https://hospitabulis.wordpress.com/2011/05/27/tic-tac-tic-tac/ Jordi Ballesteros […]
Creia que les persones implicades en les diferents llistes electorals i en especial els cap de llista, s’oferien a la ciutadania per servir i gestionar la ciutat, i no pas per personalismes, ni tampoc per continuar escalfant una poltrona consistorial.
La proposta de dos anys d’un perdedor i dos anys de l’altra encara més perdedor, dona la imatge de poc interès per la ciutat i molt de interès per continuar remenant les cireres al marge de la voluntat majoritària dels votants.
No m’estranya que la indignació sigui un valor en alça. Lamento profundament la proposta esmentada en aquest “post” la trobo totalment desencertada i molt poc democràtica.
Cal que tots comencem a treure’ns la vena dels ulls, ni la moltes vegades esmentada “Societat Civil” és el melic de la ciutat, ni la moderna inquisició de lo “políticament correcte” ens farà ideològicament més purs i sans.
Siguem demòcrates i prou, no atorguem els comandaments per mèrits,fidelitats, o INTRIGUES, això ja es feia en blanc i negre, i encara que molts estiguem a les antípodes de les formes i maneres dels guanyadors, no tenim cap autoritat moral ni ideològica per menystenir l’opinió democràtica d’un terç de les persones que varen anar a votar.
I finalment, si parlem de comportaments gens democràtics, I DIC COMPORTAMENTS, entre PP i PSC qui n’estigui lliure que tiri la primera pedra.
Jordi, saps que comparteixo la necessitat urgent de canvi de paradigma i d’actituds. I el canvi ha d’arribar a tot arreu, a tots els partits. Estic llegint algunes coses al facebook que fan esgarrifar. Amb el ganivet a la boca i el ressentiment no arribarem enlloc.
Benvolguda Sílvia,
avui el que em fa esgarrifar a mi és el que a passat a la plaça Catalunya, els apallissats ni eren delinqüents, ni eren estrangers.
I estic d’acord amb tu que el canvi ha d’arribar a tot arreu, és necessari i urgent. Després del 22 pocs han fet autocrítica seria, i no solament els partits, també hem de fer autocrítica tots aquells ciutadans que per estimar Badalona, prenem interès per la cosa pública.
Cordialment.