Travesso amb cotxe Badalona pel sud. El carrer Progrés em fa de guia. Des de can Bacàs, (a qui se li va acudir posar el nom del bar La Iglesia), fins endinsar-me a Sant Adrià, travessant un Gorg que sorprèn, aquest carrer és paradigma del pas del temps: de Sant Josep a la Xina, en un moment. I allà, envoltat de rètols de magatzems amb cal.ligrafies precioses, és on hi començo a pensar: ni una veu d’un xinès badaloní he escoltat a favor del premi Nobel silenciat. Com miren el món els xinesos que han triat Badalona per fer-hi vida? És massa d’hora per esperar que els hagi impregnat la llibertat de la que gaudim? Miren d’entendre’ns?
Els interessos econòmics fan que de la Xina els nostres governants en parlin amb una prudència que voreja la traidoria. Igual que quan toca parlar del Sàhara. Silencis geoestratègics, silencis flagrants.
I poso la ràdio i sento a parlar de la fundació de Qatar que patrocinarà el Barça. I entreveig un altre silenci que vestirem com calgui, però que no ens farà millors.
Deixa un comentari