Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 25/10/2015

Miquelets

A Montgat he tingut el plaer, aquest migdia, de compartir una estona amb la gent d’Òmnium, que avui participàvem a la festa del Correllengua. L’amabilitat de l’alcaldessa m’ha permès fer lectura pública d’un fragment del Manifest, com també ho ha fet ella mateixa i una representant de Montgat Decideix.

L’espai on es celebrava l’acte és un escenari propici per fer-hi actes d’aquest tipus. El turó, – foradat pel túnel -, fa de pantalla de fons, el rocam, la platja i el talús ben enjardinat marquen el perímetre d’actuació i el passeig, a mode d’espina dorsal, alimenta la festa amb montgatins d’una banda i una altra del turó.

Per uns minuts m’he parat a conversar amb alguns Miquelets de Badalona que també han participat a la festa. M’explicaven la seva evolució, la seva tendència a anar incrementant la vessant de la recreació històrica en detriment de les cercaviles i els consabuts pim pam pums. De fet no amaguen que, en algun moment, les clàssiques matinades per despertar els veïns i preparar-los per a la festa ja els ha portat algun disgust. Benvingut sigui, doncs, el treball de recreació històrica.

I per si pot ser d’ajuda en aquest afer, explicaré una història. La del badaloní que va fundar els miquelets, l’any 1640, seguint ordres de Pau Claris: en Francesc Cabanyes, (potser el primer militar català que s’enfrontà a l’exercit de Felip IV, del Conde Duque de Olivares i de tota la patuleia imperial, en temps de la Guerra dels Segadors).

Un parèntesi, primer. No el reivindiquem massa, en Cabanyes. De fet potser no el reivindiquem gens,  Però la viquipèdia no enganya: “El cos dels Miquelets fou fundat el 1640 durant la Guerra dels Segadors amb l’objectiu de frenar la invasió castellana de Felip IV amb el nom de Companyia d’Almogàvers, per Francesc de Cabanyes, i rebé el popular nom de Miquelets pel nom del d’un dels seus primers caps Miquelot de Prats“. I la Gran Enciclopèdia Catalana, tampoc: “El primer cos de miquelets —nom popular, derivat probablement del d’un de llurs caps, Miquelot de Prats— fou fundat, amb el nom de Companyia d’Almogàvers, per Francesc de Cabanyes (1640), durant la guerra dels Segadors“.

El setembre de 1640 en Cabanyes va assistir a les Juntes de Braços convocades per la Diputació del General. Normalment aquestes juntes es reunien en casos d’emergència i les formaven només els representants a les Corts catalanes que es trobaven a Barcelona. Tanmateix el moment era greu i la convocatòria es va ampliar, aquell cop, també a viles i pobles reials i també a simples barons, tant seculars com eclesiàstics. Per això hi era en Cabanyes.

Els braços van decidir impulsar juntes de guerra i van començar a aplegar gent per bastir un exèrcit. La primera companyia de milicians que es va aconseguir aixecar la va capitanejar el nostre home. El seu estendard tenia broda’t un lema magnífic: “mihi vindicta”, que té gust i aire de venjança, (etimològicament proper a la vendetta italiana).

El marquès de Los Vélez, Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, virrei i cap de l’exèrcit de Felip IV, va saber com les gastava en Cabanyes. Montblanc, Amposta, Flix o el Castell d’Escornalbou amaguen històries interessants protagonitzades d’una manera o altra per en Francesc Cabanyes en aquella guerra.

La Guerra dels Segadors va ser també la de l’aliança dels catalans amb els francesos, com recordareu. En Cabanyes va ser admirat pels veïns del nord. Tant que el mariscal-virrei La Mothe no se n’estava d’elogiar-lo: “le seigneur Cabanye à servis et sers tousjours tres utilement…”, ni se’n va estar de recompensar-lo, amb el privilegi de cavaller, el maig de 1643, i amb el de noble, l’abril de 1644.

Deu ser el badaloní que ha arribat més a prop del centre del poder francès, potser. (No, el míting d’en Garcia Albiol amb en Sarkozy, en vigílies del 27S, no compta).

Per acabar, una anècdota de nomenclàtor: l’any 1905, un carrer del Poble Sec, a Barcelona, va rebre el nom d’en Cabanyes, com a reconeixement de la lluita en favor del país que havia dut segles abans. El 1949, però, en ple franquisme el nom del carrer va ser tergiversat oportunament i va convertir-se en Poeta Cabanyes, un poeta de Vilanova que no conec que hagi passat a la història de la literatura catalana, precisament. I no, a Badalona no tenim cap carrer en honor a en Cabanyes. El Mariscal Cabanes no hi té res a veure, aquest era militar, sí, però de Solsona i de l’època de la Guerra del Francès.

Read Full Post »