L’any 1966, Maurici Serrahima, amb la seva “Realidad de Cataluña”, confontava els arguments que Julián Marías havia desgranat, en el recull d’articles publicats sota el títol “Consideración de Cataluña”, un any abans.
Marías, sota el vestit d’una certa estima per la cultura i la llengua catalana, en el fons reduïa als mínims la importància de la llengua, – tractant-la de dialecte- i posava èmfasi,- naturalment -, en la nació comuna . Serrahima hi contraposà un catalanisme tolerant i demòcrata, reclamant un tracte d’igual a igual.
Salvador Espriu va felicitar Serrahima per carta, amb unes paraules que avui podrien llegir els qui ens enganyen encara amb les crides, -aparentment plenes de civilitat, però en realitat curulles de resignació-, al diàleg.
Deia Espriu a Serrahima, a propòsit del diàleg: “Personalment, i com que em sento ja prou gran, i em curteja el temps i no en puc perdre ni un bri, i no tinc cap ambició ni tampoc cap talent polític, no en vull parlar més ni participar més, ni de lluny ni de prop, en aquesta inútil fressa. Espanyols o no, que ens “permetin” de ser qui som i com som i, encara millor, que ens deixin en pau. Per a mi no hi ha diàleg: com a màxim, la freda cortesia dels “modos” que a casa m’han ensenyat, vet-ho aquí”.
Ja ho veieu, només ens cal fer memòria. Tirar enrere en el temps i a l’atzar obrir qualsevol pàgina del llibre dels catalans en aquests darrers tres-cents anys. Sempre hi trobareu un conciutadà topant de cap en una i altra soca, topant de cap amb la realitat d’una relació impossible, perquè mai ha anat acompanyada d’aquell element essencial del tracte d’igual a igual. Una relació mancada, des del primer minut, d’aquella ètica del reconeixement de l’altre que Julià de Jòdar proclamava a la platja de Badalona aquest dissabte, en el marc del Trencant Setges.
El dissabte, a la mateixa hora, contraprogramant a la gent d’Òmnium, la cadena privada de televisió Cuatro entrevistava el President Mas i semblava ben bé que aquest acabés de llegir la carta d’Espriu de més amunt: “amb el Sr.Rajoy no hem perdut el sentit de la cordialitat i del bon tracte tot i que hen parlat menys del que hauríem; i no ens hem entès gairebé en res”. Vaja, la cortesia dels “modos” que a casa ens han ensenyat.
Hospitabulis 