Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 29/08/2015

No estan sans.

Ahir era Sant Agustí, un dia que ja fa massa anys era el dia del sant de l’avi.

A diferència de la majoria de sants, de la majoria de les persones que l’Església ha pres al llarg de la història com a models, Agustí no és  recordat per un miracle, per un martiri o per una episodi determinat, no. La seva fama va lligada al seu repertori de pensaments, concentrats en frases curtes i entenedores. La més coneguda, segur, és l’estima i fes el que vulguis, ella sola mereixedora de tota santedat.

Tantes cites, tantes frases útils, que el refranyer, fixeu-vos-hi bé, ha acabat acceptant que no hi ha taula sense vi, ni sermó sense Agustí. Pel meu propòsit d’avui, -que no arriba a sermó-, Agustí també anirà bé.

Així que, dedicat als amics que van programar el capítol d’ahir de la benemerita creuada, als amics, -d’aquí i d’allà-, que han entrat a la fase del si no pots convènce’ls, confon-los, als amics dirigits per l’eminència que un dia va resumir la seva manera de veure la jugada dient me gustan los catalanes porque hacen cosas, als amics de tots colors que avui llegiran satisfets portades de diaris que farien vomitar a qualsevol periodista honest, als amics que en el fons del fons estan acoquinats, als amics que no han entès de què va la pel.lícula, (o potser ho han entès massa), als amics que buscant mitges tintes s’han aliniat amb els que volen que res canviï, dedicat a tots ells, dic, aquí teniu Sant Agustí: la supèrbia no és grandesa sinó inflor; i el que està inflat sembla gran però no està sa.

Read Full Post »