Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 31/07/2015

Amb pell de xa(v)i

Que sí, que és més entranyable que la seva antecessora. Que sí, que pot anar més de víctima, -a la vista de la pèrdua de l’alcaldia-, que no pas la qui va explicant que és amiga de fiscals i de gravadores. Que sí, que ha trepitjat més carrer que no pas l’altra. Que sí, que ha picat pedra des de fa 24 anys per arribar on és quan l’altra va caure amb paracaigudes. Que sí, que farà frases curtes i mirarà a càmara i somriurà i que té més clara la tècnica electoral que la qui l’ha precedit. Que sí, tot això d’acord.

Però que no. Que no té cap idea propia que el faci diferent al producte ja conegut. Que no, que mai ha criticat qualsevol dels centenars d’atacs a la llengua, qualsevol dels centenars de retallades competencials, qualsevol dels centenars de menysteniments que el país ha rebut de tota la patuleia popular. Que no, que els seus no li han fet cap cas especial quan ha governat Badalona, més enllà d’haver pagat un deute antic amb una posada en escena pròpia de qualsevol estat colonial. Que no, que no es posa vermell en atacar la base de la cohesió social mentre explica sopars de duro sobre la crispació que es viu en el sí de les famílies catalanes per culpa del President Mas.

De petit, fa molts anys, quan encara existien els tambors de detergent, vaig aprendre què era el marketing el dia que la gent de Camp,S.A. va canviar el Colón pel Nuevo Colón. El sabó era el mateix però l’envàs induïa a creure que un seguit de miracles es produïrien gràcies a l’aparent novetat, que no deixava de ser estètica.

Aquest és el truc. Canvies l’envàs i encolomes amb més facilitat un producte essencialment idèntic al que comença a anar de baixa. Els de Norit, per exemple, també ho han fet algun cop. Un packaging nou, un pantone diferent i vinga, a l’aparador. Això sí, han mantingut el borreguito, el xaiet, un animal que per pura convenció associem a tendresa i innocència.

Ai els xais.

Read Full Post »