Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 4/07/2015

Aturar dragons

Pot ser que no us ho cregueu, però tal com ho vaig viure us ho explico.

Un dragó (tarentola mauritanica) avançava per la paret de pedra que tanca el badiu. La fresca de les nits d’estiu els convida a passejar, a aquests animalons. No sé si la bèstia va percebre que no estava sola en aquell jardí. Prop seu unes vuitanta persones havien tingut una idea semblant a la seva: prendre la fresca. Però la prenien en silenci, un silenci, ja ho veureu, amb raó de ser.

El dragó va marcar una diagonal que semblava que el conduïria, de darrera el test on s’estava, fins a l’heura que recobria, irregular, la part superior del mur. La va emprendre a bon pas. I en aquell moment va passar. La Maria Arnal va engegar el seu Ball del Vetllatori i diria que el petit rèptil va quedar abduït com ja ho estava la resta de públic present al concert. Va ser la veu qui el va aturar.

Quiet. Quiet del tot. Com si algú hagués clicat sobre aquell pictograma de pausa, automàticament, de cop. I aquell restar quiet del dragó, acompanyat de les vuitanta ànimes encongides al seu costat, van ser la millor imatge de la nit. Perquè era una demostració poètica del poder d’una veu que commou.

Sant Jordi tirava d’espasa per aturar dragons. La Maria Arnal tira d’emocions.

Read Full Post »