Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Març de 2015

Tinch me per pres e no só presonat

Aquest vers d’Ausiàs March, – que abans de ser un pavelló va ser poeta -, recull, des del meu punt de vista, l’essència del moment actual de la política local. Perquè ve a subratllar un cert aire que sembla apoderar-se, electoralment parlant, de la gent.

Enlloc, per sort, no està escrit encara que els resultats del 24 de maig hagin de ser uns o altres, i en canvi molts conciutadans mostren una estranya resignació a repetir alcalde quatre anys més, com si tot el peix ja fos venut. Una mena de mal fat sembla que ja hagi determinat com serà l’Ajuntament dels propers 4 anys i recorre la ciutat una cantarella que diu que ens ve a sobre, inevitablement, una altra dosi del mateix.

Però potser que fem una mica d’anàlisi i ens preguntem si l’esforç personal de tanta gent que se sent incòmode amb el to que gasta la nostra primera autoritat local quan pontifica, quan descobreix litres i litres de sopa d’all, quan solemnitza obvietats, quan insinua malèvolament culpabilitats grupals a comportaments individuals, quan ignora o menysté la inquietud de milers de conciutadans pel futur de la nació catalana, quan es penja medalles que no li corresponen, quan perllonga la transitòria qualitat d’immigrants a massa badalonins,… si l’esforç personal de tanta gent que sent un pessic de vergonya quan veu segons quines actuacions, no ha de fer possible evitar-nos quatre anys més del populisme embafador impulsat pel personatge en què s’ha convertit l’alcalde?

A la ciutat havíem tingut fins ara bons alcaldes, alcaldes regulars i alcaldes fluixets. Però tots eren persones més que personatges. Aquest quatrienni ha estat a l’inrevés. Ens ha governat un personatge.

I això fa que la contesa electoral s’enfoqui, -es vulgui o no-, de formes diferents a les habituals. El personatge necessita actuar, més que raonar o explicar. El personatge necessita crear una escena. I superat ja l’hablando claro de fa quatre anys, quan es destapava una boca silenciada amb cinta americana com si fos un heroi de pel.lícula de sèrie B, aquest any s’ha apuntat al covard tu ja m’entens.

Limpiar Badalona, deia diumenge. I una petita coreografia es posava en marxa: la mà dreta cap a l’esquerra, amb el palmell obert, fent tres moviments de canell simulant expulsar algú, la mà esquerra cap a la dreta, repetint els tres moviments, de nou. I encara un altre cop la mà dreta cap a l’esquerra. Naturalment fent cara de transcendència històrica. I un final, a mode d’antídot per si algú decideix denunciar: supongo que ya me habéis entendido!

Massa que ho hem entès.

I no, no som presonats, que diria Ausiàs. No ens tinguem per presos.

Read Full Post »