Un migdia d’un dilluns qualsevol de juliol et pot trucar una amiga i convidar-te a visitar amb ella un jaciment arqueològic. I pot passar que a l’excursió s’hi sumen tres ganàpies a qui els agrada la idea. I pot resultar que la visita la fas de la mà de dues arqueòlogues, mare i filla, que transmeten il.lusió per totes bandes. I pot ser que se’t trenquin alguns esquemes sobre la manera de mirar la Serralada de Marina. I pots notar com se’t posa la pell de gallina quan veus sortir ceràmica de sota la capa de terra que l’ha cobert uns dos mil anys. I pots pensar en el Turó d’en Boscà. I pots reafirmar allò que ja saps: que els alumnes de primer de batxillerat d’un IES són, per naturalesa, fantàstics. I pots entendre que, emulant l’anunci de Pirelli, la docència sense passió no serveix de res. I pots lamentar pensar que el despatx t’esperi. I pots sentir-te petit davant la immensitat de la història. I pots entendre com s’organitzava la casa del ferrer. I pots imaginar tres-centes persones vivint allà dalt. I pots veure el Vallès, el Maresme, el Pla de Barcelona,…
Un migdia d’un dilluns qualsevol de juliol, et pot tocar la rifa!
Hospitabulis 