Amb peus de plom escriuré totes les frases d’aquest post.
Amb això del final d’ETA, (a veure si aquest any, sí), n’hi ha que mai no en tindran prou. Posem-nos-ho al cap, sisplau i no pretenguem impossibles.
Per un costat, les víctimes directes, per descomptat. El final d’ETA els serà un consol estèril a efectes pràctics i particulars. Res serà com abans del dia de l’atemptat, res serà com abans del dia del segrest. Ho entenc i ho respecto.
Per l’altre, els qui viuen del record del cautivo y desarmado el ejército rojo.... Per a ells no n’hi haurà prou amb acabar amb el desastre. Caldrà que el final tingui gust i regust de victòria, caldrà que tot es perfumi de l’olor del triomf del bé sobre el mal, … i no hi farà res si per accentuar aquestes sensacions provoquen algun dany colateral a la llibertat o a la democràcia real.
Nosaltres, la resta,- els qui, per sort, no ens comptem entre els del primer grup ni tampoc, afortunadament, entre els del segon -, haurem de tenir el cap fred per entomar uns nous temps on els exterroristes faran o intentaran fer política. I per recordar, -quan algú s’esquinci les vestidures-, que som on som gràcies als pactes.
O és que mai ningú no ha vist cap exfranquista reconvertit en un demòcrata de tota la vida?
No només les víctimes. La por a l’engany que ens invadeix a tots no ens deixa veure que, potser, aquesta és la definitva treva, abans de que ETA desaparegui, en quant a la seva acció terrorista i mafiosa. De fet molts esperem que aquest terroristes no aprofitin, a l’ampar de la treva i d’un nou partit legal, la seva presència a les institucions per enfortir la banda, mentre decideixen o no aturar definitivament la violéncia. Ho han fet altres vegades.
Altre cosa serà el dia que facin el lliurament de les armes o facin gestos evidents d’una nova etapa.
De moment, han donat el primer pas, diuen que “verificable internacionalment” i, per aquest motiu, molts restem espectants i esperançats perquè, avans del final de la legislatura, en ple mandat socialista, la fi d’ETA sigui una realitat, i el terror deixi pas a la política.
La meva humil opinió és que el poble basc serà el que decideixin la majoria dels bascos quan puguin decidir lliurement, sense pistoles ni amenaces, i si aquesta majoria vol la indepèndencia, segurament l’aconseguiran abans pel camí de les urnes, sense posar morts a sobre la taula.
Salutacions.