Tenir un fill que es digui Roc no és sinònim, ni de bon tros, de cap afició geològica. Els meus coneixements en aquest camp es limiten gairebé a saber-me la composició del sauló com si fós l’alineació d’un (mini) equip de futbol: mica, quars i feldespat, (així, en aquest ordre).
Així i tot, una recent visita a Andorra em va permetre conèixer una experiència d’aquelles de lectura del paisatge urbà que tant m’agraden: Roques al Carrer. Em sembla que és cosa del Comú d’Andorra la Vella i etiqueta, in situ, diferents edificis de la vila en funció dels materials geològics emprats en la seva construcció. Al veure-ho, passejant per l’avinguda Meritxell, vaig recordar un magnífic lloc web que vaig descobrir fa un temps, vinculat a Badalona, d’aire didàctic i sorgit de l’àmbit educatiu de casa nostra. El trobareu buscant geologia urbana de badalona a qualsevol cercador.
En ell hi descobreixes que la façana de la Caixa Laietana del carrer de Mar és granit de gra fi o mig i que la de La Pluja del carrer d’en Cueta, en canvi, és de larviquita. Que a can Surroca hi ha serpentina i a can Serentill marbre protomilonític. Que la pedra de Montjuic impera a Santa Maria i que el marbre de gra fi i l’alabastre ho fan al panteó dels Bosch de l’Anís del Mono.
A punt de començar el curs escolar, una visita a aquest lloc web, constata que es pot sobreviure pensant que a can Gubern hi tenen pedra a la façana, però que conèixer que el que hi tenen en realitat és granit porfíric alcalí ens fa millors o, si més no, no ens empitjora.
Deixa un comentari