Una parella de mossos d´esquadra arriba a l’estació. Aparquen el cotxe on poden i surten amb un paper a les mans, sembla una fotografia. Diries que busquen algú, però la cerca no sembla seguir una lògica massa definida. És primera hora del matí i l’estació vermellosa engoleix gent de tota condició. Volten una estona. De cop, fixen l’atenció en algú que arriba. Se li acosten. L’elegit canvia de cara. Es treu la de resignat-imminent-usuari-de-la-Renfe i es posa la de què-collons-he-fet-jo-ara. Un dels mossos fa un últim esguard al full que du a la mà abans de caçar la víctima: ja la tenen!
Ell/ella no ho sap, encara, però té un semblant, una retirada amb algun detingut: serà un figurant magnífic per la roda de reconeixement que estan preparant. El/la necessiten i no podrà negar la seva col.laboració, a risc de ser acusat d’obstructor de la justicia. Quan passat el trasbals rellegeixi la citació que li acaben d’entregar, començarà a tranquilitzar-se. O no.
Deixa un comentari