Al despatx d’un advocat sovint es dóna una situació incòmoda. Un client t´exposa el seu cas: algú li ha aixecat la camisa i li ha generat un perjudici de dimensions econòmiques reduïdes. La indignació que el mou va vinculada, òbviament, a l´aixecada de camisa i no al valor de l´atzagaiada. La mirada freda, inherent a la professió, t´obliga a parlar-li del caràcter antieconòmic d´una reclamació, del farciment i el gall, etc… Pocs es tiren a la piscina de l´acció judicial i la majoria acaben mastegant improperis i agraint la reflexió.
Tota aquesta història ve a tomb del fet que jo sóc un patidor-de-renfe consort. Amb freqüència l´Esther m´explica indignada retards, aturades inapropiades entre estacions i altres incidències que li acaben provocant demores en l´entrada a la feina i la perjudiquen, naturalment. Cinc minutets per aquí, dotze minutets per allà, va configurant-se un sumatori anual de l´ordre d´una jornada laboral sencera, potser.
Rarament reclama. Es resigna a desfogar-se explicant-ho. ¿Pot ser econòmica una reclamació que t´obliga a perdre el doble de temps del que ja has perdut per aconseguir un certificat, a l´estació de destí, acreditatiu del fet anòmal? Està clar que no. Per això em pregunto si no seria possible la publicitat oficial, detallada i fefaent, de les incidències a través de la pàgina web de l´Adif, de Renfe o de qui sigui, de manera que l´usuari que acrediti haver habilitat el seu bitllet, la seva T10 o qualsevol altre títol a una estació concreta, a determinada hora, tingui forma, -des de casa i un cop passada la mala bava-, de reclamar el rescabalament del perjudici.
Deu costar una fortuna preparar informàticament un sistema com aquest, però en temps de teletacs, targetes, mòbils i altres andròmines, estic segur que la tècnica no pot ser un obstacle insalvable. Si la suma d´imports diminuts anés a favor “d´ells”, segur que ja estaria inventat.
El Pla de Rodalies que acaba de presentar el “gobierno amigo” puja 4.000 milions d´Euros. No hi cabria això?
Deixa un comentari