Debut

Participo per primera vegada en el que, per mi, era un clàssic familiar: el sopar de Baspenya, una evolució dels sopars dels Amics del Joventut que durant anys havien donat molta vida al meu avi Agustí. El fet que hagi “heredat” la seva acció a la mercantil que controla un paquet del capital del Joventut, m´ha permès acostar a un món ben peculiar, barreja de passió verd-i-negra, de patums empresarials, de gestors de pressupostos milionaris i altres perseguidors del millor per a la Penya. Des del menjador/mirador de La Donzella observo preocupat com comença un fort xàfec en el moment just que el sopar s´anima i es comença a parlar de números. La prudència més elemental que aconsella  qualsevol debut, em torna mut i em fa parar les orelles. Torno caminant per la Rambla i una cosa tinc clara: l´amor al club de tots els comensals està a l´alçada de la necessitat de fer més forta i transparent l´estructura de l´invent.

Read Full Post »

Poder judicial

Avui he vist les primeres imatges del nou CGPJ. Aquest òrgan de govern dels jutges compta ara entre els seus membres amb el gran Ramon Camp. He fet números i fa més de 26 anys que el vaig conèixer, (que bèstia!, que diria en Tortell Poltrona). Era el gener de 1982 i la JNC celebrava el seu segon congrés, a l´Espluga de Francolí. No sé com va anar, però en Josep Pera, mon germà i jo mateix vem esperar que un Renault 5, (si la memòria no em falla), que venia de Mataró, ens recollís. Aleshores el carril de desacceleració dels vehicles que venien de Mataró arribava en paral.lel a l´autopista fins a President Companys. Ens esperavem asseguts al guardarails, prop del camí que els alumnes de l´Albèniz anavem fent a base de fer el trajecte cap a l´institut, (hi penso i al.lucino que encara hi havia vist algun ramat de bens per aquell descampat sota la Focus). Després d´esperar una estona va arribar el cotxe que esperàvem i, sense intuir-ho, ens vem deixar portar per un futur vocal del CGPJ cap a la Conca de Barberà. D´aquell Congrés, – que ha passat a la història de la JNC com el de la consolidació-, en Ramon va sortir-ne elegit president de l´organització.

Read Full Post »

Abonats al carrer d´en Cueta

Aquests dies, si aneu a comprar a Can Boter, al carrer d´en Cueta, podeu fer la prova. Mireu-vos bé, abans d’entrar, la cara del ciutadà, (o ciutadana), que està essent atès a la taquilla del Zorrilla, just davant de l´establiment. Quan sortiu, torneu a fixar-vos-hi. Serà el mateix, (o la mateixa). Increïble, però cert. El truc no està a Can Boter: allà tot segueix igual. El truc està a la taquilla: dijous van començar, per primera vegada, a vendre abonaments de temporada i de moment, (sent generosos), la venda s´assembla sospitosament a una performance espontània que permet interactuar, estona i estona, als espectadors habituals del teatre badaloní.

Read Full Post »

Sodoma

Al llibre del Gènesi de la plaça de, (marcar allò que més convingui), l’Illa Central – Can Fradera – Pompeu Fabra – Alcalde Xifré, també haurem de parlar de Sodoma. Per ventura de les conveniències municipals, els justipreus, el Jurat d´Expropiació, el Metro o pel que sigui, l´esplanada innombrable acull ara, com el seu últim vestigi, el bar musical Sodoma. Tota una metàfora pecadora, potser. O, qui sap, potser una estratègia de l´Àrea de Cultura de l´Ajuntament per preparar una festa final de l´expropiació on les Bèsties de Foc i els de Can Sofre, fulminaran i destruiran, -seguint la Biblia al peu de la lletra -, la nostra Sodoma d´estar per casa.

Read Full Post »

Tips

L’abundància material ens aclapara. Dos fets recents m´ho retraten cruament.

El primer: a casa aprofitem els dos últims dies de vacances per fer dissabte  Un parell de viatges a la deixalleria llençant trastos i coses inútils em fan veure que no anem bé. Abans les cases s´omplien lentament. Ara si no fem lloc de tant en tant, en un parell d´anys se´ns omplen fins al col.lapse.

El segon: la tradicional trobada de pares i mares, per preparar la festa d´aniversari, dels nens de la classe d´en Roc que fan els anys a l´estiu. La preparació de la festa, rai. Ja hi comencem a tenir la mà trencada. La feina ve quan intentem consensuar un regal per a tots que reuneixi les dues condicions prefixades: moderació pressupostària i que no ho tinguin els nanos. Donem voltes i més voltes durant uns vint minuts: material d´excursió, material escolar, material esportiu, artefactes d´aprenents de malabaristes, paraigües, rellotges, càmares fotogràfiques de batalla, complements per a la bici … Res, tothom té de tot. I mentrestant els nanos corrent per la Rambla, perseguint-se i rient.

Read Full Post »