Elisenda Paluzié, Guillem López Casasnovas. Economistes. Òmnium Badalona. Full de ruta nacional.
Per poder parlar de pacte fiscal hi ha d’haver un reconeixement del fet que els diners que paguem els catalans són, en la seva totalitat o en part, de les institucions que els representen. I això, la constitución española no ho recull, (i menys després de la sentència de l’Estatut). Per ells, els territoris no paguen impostos, (no hi ha catalans, hi ha espanyols que viuen a Catalunya).
El dèficit fiscal, (aproximadament de 2.500 € per persona i any), no és suportable.Ara estem en aquell moment del “o caixa, o faixa”. I,- desfem l’equívoc -, volem faixa.
Cal construir complicitats dins del país per avançar. Evidentment Catalunya, estat propi, serà econòmicament viable. (I els temors de perdre mercats són això, temors. Al final, passada la febrada del moment del trencament, les relacions comercials i econòmiques acaben seguint criteris de preu, qualitat i proximitat).
