La imatge de la batuda policial de l’altre dia a Artigues és d’aquelles que fan pensar. La presència de l’alcalde i d’algun dels seus regidors, dirigint-la sobre el terreny, -abrics, barrets, mans a la butxaca -, la foscor, les expressions de les cares,…no em negareu que tot plegat tenia un aire cinematogràfic. Continua l’alcalde i el seu plató. I sí, continuen els mitjans de comunicació estatals comprant-li la peça. Al final,resultat: 7 estrangers que passen cap al Jutjat perquè no tenen els papers en regla i un parell de temes menors. Això sí, Badalona ha engrandit la llegenda de la seva inseguretat i l’ha posat en circulació per tot arreu.
Es pot fer el mateix sense l’acompanyament de l’element publicitari? Segur. I potser amb més eficàcia, fins i tot. Però al públic que ha comprat l’entrada al cinema Albiol sembla que aquesta pel.lícula ja li agrada i, per tant, no serà ell qui en canviï el guió.
L’altre element recurrent de la trama d’aquest nou govern, que es vol dur i implacable, és el del menysteniment d’algunes actituds que als seus ulls són toves o són paradigma del bonisme.
Per això l’endemà mateix del festival d’Artigues va decidir victimitzar-se davant l’”atropellament” comès pel Síndic de Greuges que, en estricte compliment de la Llei, havia fet una visita a la caserna de la Guàrdia Urbana. Algun regidor del PP afecte al twitter va fins i tot descarrilar una mica en la comesa, (“Cree el ladrón…”, deia). La Llei del Síndic, a la que el PP no es va oposar en el Parlament, estableix al seu article 71.a com a funció del Síndic la visita periòdica als espais on es trobin persones privades de llibertat. Això va fer a Badalona l’altre dia el síndic. Igual que l’any passat ho va fer a 17 llocs més, (val la pena mirar l’informe de 2011 del Síndic al respecte, el podeu llegir aquí). A finals d’octubre va fer el mateix a Santa Coloma, per exemple. També per sorpresa òbviament. Veu sentir algú que es queixés? Jo tampoc.
