En. Un pronom magnífic. En una frase substitueix un substantiu, un predicat, un complement,…
Fa uns dies que gent vinculada a la nostra empresa de comunicació local, (nostra perquè és de tots), ha engegat una campanya que du per lema “jo també sóc RCB, TVB, Bétulo”. És lògic i normal que els impulsors de la iniciativa, afectats directament com estan per les mesures que l’Ajuntament vulgui o hagi de prendre, juguin a aquesta personalització que l’eslògan proclama. S’estimen el que fan i, a més, s’hi guanyen les garrofes.
Jo, però, que lògicament m’ho miro amb una mica més de distància, més aviat diria que “jo també sóc de RCB, TVB i Bétulo”. O, com diu el títol del post, jo també en sóc.
Fixeu-vos-hi amb allò que deia del pronom en. És magnífic. Ell tot sol substitueix, en aquesta frase, tota la nostra BBC local. Dues lletres que valen per una dotzena.
Heus aquí la metàfora que amaga el títol del post i que recull la manera com em sembla que hem d’afrontar els signes dels temps. Amb menys hem de fer, com a mínim, el mateix. (La proporció 12 a 2, sisplau, que ningú se la prengui al peu de la lletra, eh?). I hem d’innovar, també. El propi en ens torna a marcar la pauta: morfològicament te’l pots trobar escrit de quatre maneres diferents: en, ne, n’ i ‘n. Adaptatiu, dúctil, canviant. Però mantenint l’essència, mantenint el sentit de la frase.
No he seguit massa la polèmica actual. Sembla que hi ha, pel que llegeixo, com una mena de bloqueig institucional per renovar el Consell d’Administració de la societat que gestiona ràdio, televisió i revista municipals. El govern minoritari s’estranya, (i a mi m’estranya que li estranyi) de no trobar aliats per esdevenir màgicament majoritari a l’hora de governar els mitjans de comunicació. I a partir d’aquesta debilitat seva, desencadena un discurs tanatològic que només fa que distorsionar l’únic discurs imprescindible: com mantenir, amb menys, (o amb molt menys recursos), una peça imprescindible en el puzzle de la nostra ciutat i de la nostra identitat, una peça bàsica per a garantir la pluralitat i la proximitat de la informació a la que tenim dret.
