Una entrada al facebook, amb errada tipogràfica inclosa, m’acaba de regalar el títol d’aquest post. Bones gestes. M’encanta. Em sembla adequadíssim per a l’ocasió. Les coses estan tan fumudes que probablement només una, cent, mil petites gestes particulars, familiars, empresarials o comunitàries ens faran sortir del pou.
Fixeu-vos hi: estic parlant de gestes, d’actes memorables, d’heroicitats potser. I els herois estan fets d’una pasta especial: una dosi d’esforç, de constància i de tenacitat, una altra de paciència i de patiment, una d’intel.ligència i murrieria, una dosi generosa d’il.lusió i d’objectius clars i un pensament de sort.
Una gesta, cent gestes, mil gestes. Això necessitem.
L’altre dia, xerrant amb un empresari que sap de què parla, arribàvem a una conclusió fantàstica: l`únic consol que ens queda és que, si superem aquesta, gairebé serem immortals. Bon humor per a temps difícils i optimisme vital.
I sí, és clar, que hem de parlar de com hem arribat fins aquí. I de qui ens hi ha portat. I de si no ho vèiem que ens hi portaven o ja ens anava bé anar estirant més el braç que la màniga. De tot plegat n’hem de parlar. Parlar-ne per actuar a continuació, s’entén. Però, de moment, quedem-nos amb el desig d’afrontar amb èxit els reptes trascendents que tenim al davant. I estirem, entre tots, aquells qui sembla que més que una gesta, necessitaran un miracle per tirar endavant.
Bon Nadal i bones gestes.
